El preu de la llibertat
Fa poc més d'un any que un gat negre ens visita. Des del solar del costat de casa arriba a la tanca de la façana i, caminant amb parsimònia felina, bota per l'antiga caseta del gos per a posar-se davant de la porta amb mirada seriosa i impenetrable. Ve a demanar menjar, però sense cap mostra de gratitud. És un mascle corpulent amb un cap gairebé de la mida d'una pilota gran, ulls verds quasi de rèptil i un pelatge negre que, en els seus millors moments, el mostra com un animal preciós. Les dues gossetes lladren com a boges només senten que aquest descarat ha envaït el seu territori. A ell no li importa gaire. Ja ens ha agafat certa confiança, sempre acompanyada d'una fera resistència a qualsevol afalac. De tant en tant, se li escapa algun bufit que mostra la seua part més salvatge. Ignorem completament les seues aventures pels voltants de casa. Va estar desaparegut quasi mig any i el véiem patrullant els horts de darrere de casa, les avingudes i els solars abandonats on...