Allà on els murs recorden
Avui de matí hem visitat el Parc Natural de Pego-Oliva en una ruta oferida per l’oficina de turisme de Pego i les valls. La ruta, dedicada a les plantes i a l’etnobotànica, la feia Maria Roselló, de la empresa Endèmica Natura i travessava un mosaic de canyars i marges humits on la vida s’entesta a brollar malgrat la set. En arribar, entre el grup de visitants desconeguts, he reconegut una antiga companya de treball a qui no veia des de feia, si més no, vint i cinc anys —potser més. L’he saludada amb aquella emoció continguda que desperta el passat quan es fa present, i ben prompte hem començat a parlar dels vells temps, dels companys d’aquella època, de tants noms que el temps ha anat esborrant amb la discreció d’una marea lenta: uns per malalties, altres per pura biologia del viure. Hem recordat una fotografia feta a les escales de formigó de darrere del nostre centre el 1997: cadascú sostenia un instrument que representava la seua especialitat, com si volguérem fixar per un instant l...