Nocturna per la Serra Grossa

fotos

Recorde aquella vesprada fa cinc anys en la qual una immensa columna de fum es va alçar per ponent. Va ser el principi del paorós incendi de Llutxent que va cremar la "Serra Grossa de Marxuquera". Tots vam témer per la sort del bosc únic de sureres anomenat "El Surar".

Estiu de 2023. Pugem per la senda per a gaudir de la posta de sol i sopar en la foscor de la muntanya. La vegetació baixa s'ha recuperat i només les branques pelades i els troncs morts dels pins recorden el foc de 2018. La surera, en canvi, ha resistit bé i el xicotet bosc ha renascut de les seues cendres. Només en els troncs, encara carbonitzats, s'aprecien les petjades del foc. Els pins que es van plantar en el passat van morir, però una nova generació dels seus descendents creix amb força.

Arribem per fi als miradors. Una plataforma de pedra s'obri al "Barranc de Borrell" i mostra un paisatge de parets de pedra vertical i el curs fluvial que l'aigua ha excavat al llarg de les eres geològiques. A la vista queda la plana costanera i, al fons, la silueta tènue del Montgó.

Arribarem just en el moment en què els últims raigs de sol retallaven les formes de la vegetació. El sol, com un disc d'or, descendia per les llunyanes muntanyes ja al costat de la frontera amb Castella-la Manxa. En un moment, just quan el sol ja era un punt de llum, vam poder veure l'anomenat raig verd que només es deixa veure un instant a l'eixida i a la posta de sol.

Enfosquint arrivarem a la "Basa del Surar" un xicotet estany que s'ompli d'aigua en les èpoques de pluja. Soparem en les taules de pícnic i vam baixar cap a Pinet a la llum de la lluna i gaudint dels milers d'estreles que només es deixen veure en la foscor més absoluta.