Mavi i Jose. Els avantatges de ser ric i famós.

Fa un temps la meua filla i jo vam aparcar al costat del col·legi Los Naranjos per a pujar al Molló de la Creu. Era de bon matí i, al cap de poc d'abandonar el vehicle, vam començar a caminar per la carretera de servei de la nacional 332. Ens vam creuar amb una xica que ens va mirar seriosament i vam continuar. Crec que la vaig reconéixer. Em va semblar ser la conductora d’aquell cotxe que, després d’una nit d’alcohol i droga, es va creuar amb un grup de ciclistes i va matar a tres en un atropellament massiu.

Tota la societat es va llançar contra aquella irresponsable de vint-i-huit anys. El fet de ser de Gandia i d’un barri on tenim família em va portar a una senzilla recerca per veure si la reconeixia. En el seu perfil de Facebook es veia una xica com a tantes, amb pinta de rebel, amb familiars i estima per la seua mascota. Sembla que era cambrera i aficionada a les nits mogudes, per no jutjar ni dir més.
En la imaginació popular era la vilana. La mala de la pel·lícula.

Fa uns dies, un jugador de futbol amb categoria i qualitat suficients per a jugar amb equips de primera línia. Diu el diari ABC que d'ençà que va tindre vint anys es va gastar els diners en els cotxes més ostentosos que va poder trobar. Sembla que era la seua passió. Ara, passats uns dies, va sabent-se més de la seua personalitat, la passió per la velocitat barrejada amb els vehicles exclusius de gama alta, que sols gent que li sobren els diners pot adquirir. Si busques en Wikipedia títols sols trobem campionats de futbol des dels setze anys. Si, és cert, tota una vida dedicat al futbol, a pegar-li patades a un baló, però cap títol acadèmic fins on jo sé.

En l'ABC descriuen un incident en la carretera on es mostra la seua agressivitat al volant. Era algú que es considerava amb patent de cors per a fer el que li agradava per damunt de les lleis?
No ho sé. Simplement veig que si eres un futbolista ric i conegut et perdonaran haver-te mort emportant-te una altra persona i deixant ferida greument a una altra i, si no ho eres, passaràs a ser poc menys que un assassí en sèrie.

Estic cansat d'una societat on gent rica o famosa ix en programes de televisió guanyant fortunes i que porta una vida on si la fas i et pillen pagues la multa i au. Si eres del Madrid o del Barça i t’aprofites de les capacitats dels teus assessors per a defraudar i et pillen no vas a la carcel pagues una mica de la teua fortuna i, el diumenge següent, tot el camp és un clam.
No pose ni lleve culpes, ni tan sols jutge als protagonistes de l’article. Més aviat parle d’un tipus de societat hipòcrita, fanatitzada pel Twitter. Un món on, si eres famós, tot es perdona, fins i tot et fan homenatges als camps de futbol.
Si ara posem culpes a dreta i esquerra és tan culpable el que condueix drogat com el que ho fa lúcid a velocitat criminal o amb una conducció agressiva? Deixe les respostes obertes a la vostra reflexió particular.