Temporal Glòria. Curant la SIDA amb paracetamol
Tercer dia de
visita als indrets afectats pel temporal. (Enllaç a les fotos ací) Si el primer dia la Platja de Gandia
era un espectacle de gent atònita per la força del temporal, els danys eren
certament continguts. El riu Serpis a la seua bocana mostrava la magnificència
de la brutal quantitat d’aigua que baixava. Ahir, a l’embassament de Beniarrés
l’aigua acumulada mostrava la part més benèvola de la tempesta i el gaudi d’un
bé que necessitarem en els mesos vinents.
Hui, per contra,
he anat a les platges de Bellreguard i Daimús. Semblava l’escenari d’una
catàstrofe amb els operaris escometent les primeres tasques de recuperació. El
riu ha llançat tones i tones de deixalles orgàniques, plàstics, fusta, canyes. La
quantitat d’envasos de plàstic aclaparadora. Les canyes, tan útils en el passat
ara són una plaga descontrolada.
El mar ha
assassinat milers de peixos que bocabadats, amb els ulls d’espant que tenen,
semblaven no entendre que eren morts.
El mar s’ha
llançat com una fera contra les platges envaïdes pel formigó. Tinc costum de
fotografiar els dies després dels temporals i us dic que com hui no ho havia
vist mai. El passeig de Bellreguard, especialment, estava desfet com si un
martell haguera colpejat amb fúria boja totes les instal·lacions i murs. Fins i
tot la placeta on hi era la font hui és un record.
L'escullera del
port surava innocent sobre les ones llargues i amples d’un mar ja més calm.
Sembla que res té a veure amb la manca d’arena en les platges, però any rere
any es veu que el seu efecte arrossega més i més les platges del sud del port
de Gandia. Tampoc va ser bona idea la de apropar les cases fins la vora de la
mar i desfer el cordó dunar.
Guardamar, la
platja més nova de totes, va tindre l’encert de conservar una franja dunar que
es veu que ha resistit millor el temporal, no completament, ja que per la part
frontal s’han creat zones de penya-segats on l'ullal afilat del mar ha fet
arribar el mos.
Molta gent
passejava hui fascinada per la destrucció. La natura, la seua terrible urpa,
ens fascina i com mosquits a la llum acudim a ser testimonis del seu poder.
Fins i tot un home caminava amb un detector de metalls intentant obtenir els
beneficis. Un gat mirava llaminer els peixos morts. Alguns obrers feien obres
de reparació de la llum o els edificis.
Sembla que estem
afrontant un problema sistèmic al qual estem posant remeis casolans. Estem
davant de la feina del matalasser, fer i desfer. Quan veig les despeses que se
n’aniran segur amb la reparació de les infraestructures pense en quantes coses
no es podran fer. Sembla que paguem una vegada i una altra per obres temporals
que no podran amb problemes molt arrelats en el sistema. Curem la SIDA amb
paracetamol i, tal vegada, dissimulem el mal unes hores però finalment l’Àrtic
es desgela, els corrents circulatoris de l’atmosfera canvien, tenim fenòmens
extrems, calor o fred, vent huracanat o incendis forestals, diuen, de sisena
generació.
Em quede amb la
imatge d’un hostaler que ha llevat amb una pala i una granera l’arena per a
deixar lliure la porta del seu local. Ha deixat els costats per als serveis
municipals i esperarà els clients altra vegada. Què podem fer? Seguim la vida i
mirem esbalaïts, com els mateixos peixos morts, un món que si no canvien les
coses se’ns va de les mans.
I si heu arribat
ací, comenteu i participeu amb el vostre punt de vista. El sentit més enllà del
gaudi (o no) de les fotos és el desenvolupar una consciència crítica (si és que
puc) i una reflexió sobre el nostre entorn i paisatge.
Comentarios
Publicar un comentario