La accelerada vida dels gossos

En sortir de casa he vist un gos boxer marró que venia pel camí que s'endinsa entre els tarongers. La propietària l'ha cridat i ell s'ha quedat amb aquesta cara de sorpresa i interès amb què tots els gossos observen als seus congèneres. Troy, el meu gos, anava massa preocupat de trobar un lloc amb terra per fer els seus negocis, com diuen els anglesos, i no l’ha vist.

Ja han passat més de deu anys que el tenim i hem vist tota una vida en la seva evolució. Va arribar com un joguet de a penes uns quilos i en cosa de mesos va crèixer a ulls vista amb aquesta rapidesa pròpia del metabolisme caní. Quan va arribar al barri ja havien altres gossos. Com passa amb la gent jove Troy es va considerar ràpidament membre de ple dret per marcar el seu territori amb la xuleria del “jo sóc aquí i acabe d'inventar el món”. Vam descobrir junts els racons de la nostra geografia quotidiana dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes. Troy evolucionava a raó de set vegades per una la vida d'una persona.

Mai ha perdut la mirada del gosset diminut que va arribar a casa. La seva personalitat bondadosa i lleial sempre s'ha mantingut però cada vegada anem tenint més un vell tranquil que s'aixeca i es mou només si li interessa. Ha après a entendre'ns i fer-se entendre i a gastar només l'energia que necessita per comunicar els seus desitjos. Hi ha dies que els seus ossos li fan mal i li costa aixecar-se amb tota la força de les seves potes davanteres. Tot ha anat molt ràpid.

Quan vam sortir a passejar trobem nous gossos. Gossos que han arribat al món fa pocs mesos o anys i que tenen aquesta energia vital del jove, com la va tenir Troy: el món és seu.

És commovedor veure en els gossos l'evolució de la vida d'un humà en tan sols una dècada. Troy seria, en cas de ser una persona, un nen de deu anys amb tota l'energia però li ha tocat una altra biologia que el fa tan esclau com a nosaltres la nostra.

Què pensaria, en el cas que ho féra, una olivera mil·lenària o un sequoia immensa? Potser, amb la perspectiva de mil anys de cataclismes i moments de pau, amb les guerres i els canvis que han ocorregut en aquest temps, ens mirara condescendent sabedor de la nostra limitada vida. Veuria que som aquest gos jove, acabat d'arribar al barri que creu que tot passa per primera vegada i que té dret a marcar el fanal com qualsevol altre.

Ahir a la nit va ser una nit de Nadal tranquil·la. Els tres de casa, la meva sogra i el gos, un més de nosaltres. Lluny queden altres anys amb la casa plena i les nadales cantats amb gresca i estrèpit amb molts xiquets il·lusionats. La vida corre molt ràpida també per a nosaltres. Potser tinguem algun Nadal, de nou, la sort de celebrar-la amb xiquets i recuperem una mica d'aquells ecos que queden enrere. Però l'aigua mai passa dues vegades pel mateix riu. Ja ho va dir Heràclit.