El fi de l'impunitat i l'arrogància, el temps de pactes per la regeneració nacional

No fa tant de temps el fill de Gallardón fugia en un accident de tràfic i Esperancita escapava a la carrera. Sí, el Partit Popular podia fer negocis i finançar-se amb diners negres i tirar endavant lluint el palmito al balcó del dia de la Mare de Deu com si foren els més beats, els altres problemetes eren pecata minuta.

Estem en una situació en la qual l'esquerra és la guanyadora de les eleccions per més que inexplicablement el partit que ha enfonsat València en la vergonya i la ignomínia internacionals és el que més vots té. És moment de pactes a totes les bandes on la generositat i el trellat necessari es posen damunt de la taula. És clar que Podem, Compromís o el Partit Socialista tenen programes diferents i orígens diferents però és moment on l'incendi a casa és fort i la prioritat és apagar el foc. Control i final de la corrupció, televisió, ensenyament, serveis socials, ecologia són coses, per exemple, on segur hi han mínims als quals tots poden aspirar.

Seria una terrible decepció que finalment sols sabérem fer la contra i no construir sobre els enderrocs de molts anys de polítiques que ens han desfet econòmicament però sobretot moralment. No cal més que mirar l'exemple de Gandia, on 3000 vots, dos regidors en l'anterior legislatura, se'n han anat al benefici del Partit Popular quan clarament per vots hauríem de tenir un ajuntament progressista.

Per favor, sigueu generosos, pacteu els mínims que ens uneixen i no defraudeu les il·lusions en un futur possible per als nostres fills.