El Castell de la Granadella

Hui us vull parlar del Castell de la Granadella que vaig visitar i fotografiar. Encimbellat dalt del Morro dit de la Xapa antigament i hui citat com el Morro del Castell es comunica visualment amb la Torre d’Ambolo i la del Cap de l’Or i domina la badia i accés a la popular Cala de la Granadella. És una construcció del segle XVIII feta per a protegir el litoral dels últims atacs pirates de l’època tant com per a controlar i dominar els locals als interessos de la corona.

La Mediterrània sempre ha sigut una via de comunicació que ens ha portat tant les novetats, el comerç, i la cultura o la gastronomia com els perills dels atacs pirates o les invasions militars. Els mariners, els d’ací, però també els de cabotatge coneixien els racons de la costa, doncs la seua supervivència depenia de trobar amagatalls i ports naturals davant de les tempestes o per a passar desapercebuts a les autoritats. Cal dir que també sembla coneixien, o almenys així diu la llegenda, els racons on aigua dolça brollava i podien aconseguir recarregar els seus subministres del líquid element sense baixar a terra. La cova de la cala Moraig és un bon exemple d’aquest fet.

No és d’estranyar que històricament la costa fora considerada com un lloc perillós. Per la banda de la Safor era zona plena d’aiguamolls d’atmosfera verinosa i les terres tampoc tenien vàlua doncs eren dunes i arena. Ja a la Marina la península Ibèrica sembla reptar a la mar oferint murs de pedra inaccessibles. En èpoques de raptes un passeig a vora mar podia acabar en una vida d’esclau a l’Alger.

Les badies i rades naturals eren apreciades com a lloc on construir ciutats però les més menudes com a zona de refugi o un punt d’entrada discret al territori. Aquest podria ser el cas de la Granadella que tenia fins i tot quarter de carabiners per a evitar el contraban i l’estraperlo en èpoques de fam i supervivència. Des de la cala de la Granadella no només es produeixen desembarcaments per fer saquejos a terra ferma, sinó que les naus de pirates i corsaris, es poden ocultar a l’aguait de preses comercials, que fent rutes de cabotatge no s'adonaren de la seua presència fins que ja era massa tard.

Controlar la zona costanera no era una qüestió trivial. Si ens remuntem a l'època de l'expulsió dels moriscos, els atacs corsaris eren un problema constant i va ser així com a la línia costanera van proliferar i van ser aixecades moltes torres de guaita com a defensa a les incursions i atacs de corsaris, barbarescos i pirates al segle XVI. No oblidem que les costes nord-africanes es troben a unes 200 milles nàutiques i que els vents predominants a la zona venen del sud precisament. La zona entre Dènia i Calp, per altra banda, estava deshabitada i era un lloc ideal per als atacs per mar.

Per previndre aquests atacs es construïen aquestes torres amb funció de talaia de vigilància i alhora defensives. Formaven part d'una xarxa de torres que tenien la funció de guaita però també d'avís d'atacs, es comunicaven entre elles a través de senyals lluminosos o sonors. Durant tota l’edat moderna se succeeixen els projectes d’organització de la defensa com el d’Antonelli en 1569 o el del Virrei Vespasià Gonzaga. Aquestes torres poden ser de planta circular o quadrada, aïllades o adossades a un edifici i coronades amb matacans i merlets. La defensa del litoral se centrà en la fortificació de certs punts estratègics amb presència de tropes regulars. La dotació d’artilleria fou tan necessària com costosa. És ací on ubiquem el Castell de la Granadella. A banda de protegir la cala, la guarnició tindria la funció de fer “descobertes”, rondes o patrulles de guaita armada per donar el senyal d’alarma en cas d’albirament de qualsevol perill, principalment es dirigirien cap al sud on hi ha diverses cales que no poden ser controlades des de cap torre o castellet.

Sembla que les restes actuals són les més modernes, però que hi ha troballes que poden fer remuntar els seus orígens més enrere. El més antic testimoni de l'activitat humana en el lloc on hui s'assenta el castell -amb una finalitat defensiva, o no- correspon a un fragment de ceràmica que va ser trobat a l'aljub del castell. La peça, conservada al Museu de Xàbia, és el peu d'un gibrell envernissada i decorada en verd i manganés de Paterna. El seu estil decoratiu representa un motiu heràldic esquematitzat que situa la peça, cronològicament, cap a mitjans del segle XIV.

Posteriorment, cap al segle XV, hi ha notícies que parlen l'existència en aquest penya-segat d'una torre. A un document de l'Arxiu de Dénia es fa referència al pagament d'un home per a ser destinat a la torre de la Granadella. A un segon document, es troba una segona referència del cronista Viciana citada per G. Cruañes en les Efemèrides: Año 1492, siéndo Marqués de Dénia y Señor de Xàbea D. Diego de Sandoval, se construyó el castillo de la Granadella.

Fins a l'últim quart del segle XVIII no es torna a trobar cap altra referència sobre aquesta torre. L'any 1777, en les Relacions Topogràfiques i Històriques del Regne de València es pot llegir: El castillo de la Grandella es moderno, fundado unos 40 años atrás, y por eso no se hallará en otros mapas.

Dos anys després, el castell apareix citat en l'última acció pirata que s'ha documentat a les costes de Xàbia. Es tracta de l'atac d'un xabec algerià a dos vaixells catalans el 17 de setembre del 1779. En aquesta acció, els dos navilis van haver d'entrar a la cala de la Granadella per refugiar-se. Durant aquell incident, segons explica Chabàs (1886-1887), “al 1779 succeí un atac d’un xabec algerià a la pollacra S. Francisco de Paula i la sagetia Sta. Teresa, carregades de vi i aiguardent. Es refugiaren a la Granadella on des de terra més de 50 hòmens amb escopetes feren retirar-se als moros, que deixaren 2 morts. També morí el patró de la sagetia i dos mariners “"els canons d'aquell castell estaven desmuntats i no van poder ajudar en el combat". Trist el si d’una fortalesa que precisament quan es necessita no pot fer valdre la seua funció.

De 1788 és un interessant document recollit i publicat per Campon & Pastor (1988), on diu de la fortalesa: Hecho por los ingenieros destinados a este ejército en conformidad de la orden de S.M. de 26 octubre del año próximo pasado. En aquest document es troba una detallada descripció sobre la dotació i les característiques de la torre de la Granadella:

“Fue construida el año de 1739, está situada sobre el Morro de la Chapa, a la entrada de la cala de la Granadella, es de figura de herradura y de sólida construcción, se sube a ella por una escalera de cuerda, y en el primer piso (que es bastante espacioso) hay cinco troneras, con sus ventanillas para fusil o mosquete con dirección al mar y otras cinco hacia la tierra. Por un caracol ancho y cómodo se baja a otra bóveda igual a la principal, y en ella está el repuesto de pólvora; por el mismo caracol se sube a la batería en la que hay un tinglado bueno y dos alacenas para resguardo de efectos y pertrechos.”

En la visita a la fortificació s’observa una construcció feta de murs de tres metres d’amplària i molt deteriorada. Encara queden restes de l’estuc pintat i amb marques de línies negres remarcant les separacions entre els blocs de pedra tosca. A la banda nord-oest encara queden molts carreus amb marques de picapedrer, alguns amb una x uns altres amb una o.

El castell de la Granadella a començaments del segle XIX ja està abandonat per ser innecessari. A les darreries de la “Guerra del francés”, 1810-1812, les tropes aliades que lluiten contra Napoleó, angleses principalment, faran la definitiva destrucció del Castell de la Granadella emprant la pólvora, al costat de altres torres i fortificacions de la comarca com el Castell de Moraira o el de Sant Martí, dins d’una operació destinada a desmantellar el sistema defensiu costaner. Encara que ja estava en desús.

L’any 1996 es va declarar bé d’interés local, fins i tot Xàbia va pensar a reconstruir-lo, però a la vista està que mai es va arribar a fer. El 2005 es va excavar trobant moltes peces de ceràmica que donen idea cabal de la vida d’una guarnició petita del segle XVIII.

Hui és un punt en les rutes senderistes de la zona. Com cal pensar té unes excel·lents vistes i ara tot sembla innocent i bonic. Com si mai hagués existit la pirateria o les guerres foren coses del passat.

Les tanques i els panells informatius necessitarien també una mínima intervenció per a mostrar l’indret històric amb certa dignitat, però ja sabem com han sigut aquest anys de crisi i com han afectat a la conservació del patrimoni.

Sabeu alguna cosa més del Castell? Teniu alguna foto antiga de com estaven les restes fa dècades? Els comentaris sempre són benvinguts. Sempre aportenu noves perspectives a l'article.