Viure de l’Art

Tenia el bloc bastant abandonat certament. De vegades em dóna la sensació que és més un mur solitari on el meu eco rebota, que un lloc obert al món. No volent, ja són deu anys en què he anat deixant petjades ocasionals d'una vida que transcorre com un riu, de vegades per aigües tranquil·les, per paisatges plaents i, en altres, per ràpids i cascades que et desplomen i submergeixen en els abismes vitals. Escric per a algú? Això és segur. Escriure sempre és un acte de comunicació amb tu mateix i ulteriorment una via de comunicació d'idees i sensibilitats amb aquells que et coneixen i els que no.


Des de fa un temps hi ha una nova assignatura de nom "Dibuix Artístic" al batxillerat. No és una elecció massiva però sí fortament vocacional. L'any passat ens vam embarcar en ella amb una idea aproximada del que es devia i es podia fer. La primera vegada que s'imparteix una assignatura és sempre un exercici de tempteig on es veu què funciona i què no. Programar és útil, perquè és un full de ruta que encamina els teus passos, improvisar i innovar en funció del grup és clau per convertir l'assignatura en un vehicle real d'aprenentatge. Vaig tenir la sort de comptar amb un grup d'alumnes, totes elles xiques, que tenien sensibilitat artística i moltes ganes d'aprendre. Em vaig reconciliar, d'alguna manera, amb la seva generació perquè vaig veure que, contra vent i marea, contra una societat mesquina amb l'art, hi ha gent molt jove que el sent com una vocació.


Aquest any han entrat més alumnes en l'assignatura. Treballem per projectes trimestrals. Jo els facilite documentació i audiovisuals sobre un moment de la història de l'Art Contemporani i, després, abordem la figura d'un dels artistes lligats a aquest moviment. Se'ls demana que ho estudiïn i se'ls proposa l'adaptació a la seva manera personal d'aquest llenguatge de signes, aquesta manera de fer que va tenir rellevància en el seu dia. Els resultats són més que prometedors. Ràpidament es veu la vena d'artista que tenen alguns tant com la menor habilitat que tenen d'altres. No importa, realment dóna gust veure que després d'hores i hores de classes on absorbeixen coneixemen,t en una són ells mateixos i el seu enfrontament dialèctic amb la seva pròpia obra. El quadre, i així ho descobreixen, els parla, els demana actuar i ells van reaccionant. De vegades pregunten o jo els suggereix. És un camí de descobriment tècnic que comporta, per igual, l'acceptació del jo com a ésser artístic i la valoració de l'art com a espai en el qual no hi ha respostes universals sinó contestacions íntimes i personals.


Els alumnes de cursos inferiors s'acosten amb respecte i admiració a les obres que tenim en el fons de l'aula. Cadascú, en funció dels seus gustos, tria quin és la que li ompli més. Fan la seva pròpia lectura i molts pregunten quan ho podran fer ells. Els mateixos alumnes de batxillerat, conscients de l'admiració que genera la seva obra ja m'han demanat repetir una exposició en algun lloc públic tal com vam fer l'any passat. També ells volen comunicar les seves idees i sensibilitats tal com jo faig amb el meu blog o la meva pròpia obra creativa, ja siguen escrits, fotos, cartells o dibuixos.


Però aquesta societat mesquina i mediocre no perdona. L'ambient en aquest món que vivim no deixa espai per a l'art. Per començar els propis alumnes no volen condemnar el seu futur amb una professió que amb prou esforç arriba per ser un complement d'un segon treball. Molt poca gent, segons un informe que es va fer públic a la fira Arco, pot viure només de l'art. La majoria estan condemnats a emigrar, sobreviure gràcies a la fortuna familiar o vendre corbates i córrer a deshores a l'estudi a gaudir d'aquest espai íntim de felicitat que suposa la creació artística.


Per què un individu amb un cervell meravellós per a l'art està condemnat a malviure i un amb talent per al tripijoc o els negocis podrà ser ric i envejat per la seva capacitat?


Tots, d'una manera o d'una altra, necessitem l'art, del saber, del pensament, de la reflexió, però en aquesta societat 2 punt zero sembla que van triomfant els trolls, els corruptes, els violents. Es valora el coneixement només per la seva capacitat d'omplir un plat de cigrons. Això és el que ensenyem als nostres alumnes marginant una i altra vegada la saviesa i l'art als racons més minúsculs del currículum escolar. Anem a un món on l'art sobreviu per aquesta vocació íntima que fa feliç l'artista però, no ens enganyem, viure de l'art és un impossible ara per ara per a la majoria d'escriptors, escultors, pintors o poetes.