Gent estranya (Europa en 8 bits)

Davall el sostre d’una gasolinera tancada en la boca de la Valldigna ens vam refugiar de la tempesta i la pedra com un ramat d’ovelles. Apinyats davall la marquesina sentíem els esclafits amenaçadors de la pedra que colpejava en diagonal els vidres i les xapes del vehicle. Cap al nord es veien cortines de pluja que tancaven amenaçadores la perspectiva. Vaig suggerir a la meua filla tornar, però em va dir que li feia il·lusió anar a la projecció en el festival "Cinema Jove" de "Europa en 8 bits" i que la seua amiga Ana li havia dit que a València no plovia.

Vam decidir arriscar-nos i fer front a aqueix trànsit ronsa que sempre es forma quan plou. Vam arribar tard i vam haver de donar una gran volta pels estretes carrers del Barri del Carme. Prop ja del mercadet de Mossèn Sorell vam trobar una placeta amb un magribí que ens assenyalava una plaça d’aparcament lliure. La pluja començava a créixer, així que ni se’ns va acudir discutir ni donar una altra volta. Vam pagar l’impost revolucionari al gorreta i amb la mosca darrere de l’orella vam començar a caminar botant tolls davall el paraigües cap al centre cultural de la SGAE. No les tenia totes amb mi perquè la posició del meu cotxe podia ser bloquejada fàcilment i no em fiava del tot dels guardacotxes improvisats. Per si no fóra poc, davall el ruixat, vaig recordar que m’havia deixat el mòbil i vaig tornar deixant momentàniament refugiada la meua filla en l’entrada del "Centre del Carme". No cal dir que vam arribar a la sala amerats.

Ja amb el documental començat, ens vam seure en l’última fila i vam començar a veure "Europa en 8 bits". L’excel·lent documental de Javier Polo sobre la comunitat underground, pivota sobre els eixos del reciclatge de l’electrònica descatalogada de videoconsoles i la música i imatgeria creada a partir d’aquests rudimentaris trastos. En un recorregut per tota Europa el jove director i un càmera ens van portar a bussejar en un univers d’estranys personatges obsessionats amb els seus extravagants invents. Cal reconèixer l’excel·lent treball i les milers d’hores invertides a recrear aquest univers. El que quelcom sap de cine no pot ignorar la quantitat de material amb què es treballa per a traure l’hora llarga de muntatge final. En el documental es retraten desenes de personatges eixits de la caverna per a recórrer abocadors i mercats ambulants recomponent tecnologia obsoleta. Segons va declarar Javier Polo, van ser els propis personatges els que li van facilitar moltes vegades l’accés al seu món i inclús l’allotjament. Els havia de tots els tipus, nòrdics elegants i sofisticats, francesos alternatius, un llatinoamericà bussejant entre sons inquietants, un altre boig i extravagant, Meneo, en els seus espectacles davant del públic i finalment un personatge espanyol, Fela Borbone, que fregava la síndrome de Diògenes en la seua obsessió pel fem tecnològic. La primera reacció, supèrflua, et feia sentir com per damunt de tot aquest univers minoritari. Et preguntaves a tu mateix, És el mateix món en què jo visc? Quant de "friki"!

Ens considerem normals perquè portem una vida grisa i ordenada. Veiem amb un cert desdeny a tot aquell que manté un comportament allunyat dels cànons socials i no ens n’adonem de que és aquesta normalitat la que ens està portant directament a la decadència o al caos.

En "Europa en 8 bits" es posen en relleu valors que no es deurien de menystenir. La comunitat 8 bits és solidària i generosa. Viu del reciclatge de tecnologia considerada obsoleta en un món inundat de fem tecnològic. Manté, com sol succeir, els seus contactes a través d’Internet i això li permet, a pesar de la seua dimensió, reduïda sostenir un sentiment de comunitat. El coneixement i la creativitat es comuniquen, mai millor dit, per amor a l’art. No hi ha aqueix sentit de mantenir les troballes pròpies en la foscor. És quelcom que he vist en amants de la fotografia, dels llibres o dels horts urbans. La creació de comunitats formades per fanàtics d’un tema és signe d’aquests temps. És gent que de forma altruista comparteix el seu saber fer. No hi ha més que preguntar i sorgeix l’entusiasme i la màgia que hi ha darrere de moltes passions que il·luminen vides anònimes.

Crec que s’ha magnificat la figura de l’emprenedor que busca l’èxit i els diners. El model que se’ns ofereix com de triomfador és el del corredor de borsa encarnat per Di Caprio en "El llop de Wall Street". Si només els tinguérem a ells la vida seria pitjor sens dubte. En l’esperit de la comunitat "8 bits", tant com en el treball quasi altruista dels cineastes que sobreviuen a aquesta època de sequera cultural, està la clau per a un món més humanista, més humanitzat, menys obsessionat pel consum i la riquesa i més per la creativitat i el pensament. La gent estranya, excèntrica, és aqueixa avantguarda d’un món que evoluciona. Els frikis són les mutacions d’aqueixos gens de la normalitat. Com ocorre en la naturalesa la majoria d’aquests canvis estan destinats a desaparèixer però en ells, tal vegada a raó d'u per cada mil, està el germen d’un futur diferent i adaptat als canvis que portaran els nous temps. No és nou, Jesucrist va ser crucificat, Galileu Galilei va estar a punt de ser cremat, Van Gohg no va arribar a vendre ni un quadro i va acabar en un manicomi, però ací està el seu llegat.