Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos Ja feia temps que tenia ganes de pujar novament al Toro, muntanya de potents barrancs que s’obrin amb una forta verticalitat sobre la població de Simat de la Valldigna. La Valldigna és un espai obert al mar que adopta la forma de bressol tancat per tres de les quatre bandes per diferents serres que aporten aigua i protecció enfront dels vents gelats del nord. No es van enganyar els monjos en situar el Monestir de la Valldigna al costat de la Font Gran de Simat, punt on l’aigua brolla de les profunditats de les serres dels voltants.  Vam aparcar a Barx, no molt lluny de l’Avenc de la Donzella, engolidor misteriós que encara no ha descobert tots els seus secrets. És una mena d’embut que arreplega les aigües del pòlie veí d’aquest poble i les porta aigües avall fins a formar el riu Vaca. Com si fora una broma la muntanya als peus de la qual naix Simat es diu el Toro, també feta de pedra calcària que engul per desenes de forats i simes l’aigua que a pocs quilòmetres arribarà a la...

fotos Bèrnia sempre, des que la humanitat arribaria als seus peus és una barrera poderosa, un cingle potent que s’alça contra les vel·leïtats d’aquells que volen passar-la. No és casualitat que tots els passos tenen noms llegendaris que recorden aquells temps on els mascarats, els bandolers i els raptes eren l’Espasa de Dàmocles que podia arruïnar els viatges. Ja els romans van preferir fer una volta ben gran per l’interior per a evitar aquest gegant de pedra que sols s’obri per determinats llocs que ara són la delícia dels senderistes. Pense que al País Valencià hi ha dues muntanyes que bategen de forma simbòlica als que gosen endinsar-se per les costerudes sendes i els intricats racons de la nostra terra. El Penya Golosa queda molt lluny dels saforencs i Bèrnia, tot i la tortuosa carretera a Pinós, el tenim a una hora de casa. Els amics del grup de jubilats que solem alliberar-nos de les ocupacions que ens atrapen altres dies solem eixir els dijous. Res més lògic que parafrasejant la...

fotos Prop de les deu la circulació de vehicles que havia esclatat entre les huit i les nou per la rodalia de Gandia ja s’havia calmat. Per davall el Castell de Bayren operaris de manteniment de carreteres anaven col·locant cons taronja sobre el negre asfalt per a tancar un dels dos carrils de circulació cap al nord. Anàvem, com de costum, posant-nos al dia de les novetats i decidint on anar. Jesús és el que sap i ens vam endinsar pels carrers somnolents de Xeraco per a trencar, tot seguit, cap a un dels caminals de la marjal i aparcar en uns bassots que es van obrir per a traure terra i que amb el temps han esdevingut en un mirall que, en dies d’absència de vent, mostra el reflex simètric de les cases de Xeraco, el campanar i la silueta ondulada de la Serra del Mondúver. Fa uns anys, fantasies dels ajuntaments, van obrir un parc al costat de l’aigua i van instal·lar un observatori d’aus. El cas és que ara està molt deteriorat per l’acció vandàlica de visitants no previstos que han for...