Entradas

Mostrando entradas de septiembre, 2016

Back to the mountains

Imagen
"Quan el Montgó te capell, pica espart i fes cordell". De camí cap a Dénia, sortint d'Oliva, intentava traduir al meu company de correries Sean el significat d'una expressió popular que exemplifica a la perfecció l'ancestral relació del paisatge i els seus habitants. El Seat Ibiza que va ser l'orgull del meu pare cavalcava per la nacional 332 camí a Montgó. A prop de Casa Clara van pujar Martin i Nick, els altres dos companys del dia i entre riallades d'humor anglès vam seguir cap al sud. Passant ja els perfils de Segària vam veure el contrallum retallat entre núvols del Montgó fent honor a la dita popular. Per a tot aquell que haja nascut en aquestes terres l'horitzó sempre es tanca pel sud amb aquesta muntanya emblemàtica que penetra impetuosament en el mar fins a tallar-se abruptament al cap de Sant Antoni. Si exceptuem una ocasió en què vaig anar amb els meus companys de Pego a una excursió a veure plantes a la part baixa, aquest era

Back to the mountains

Imagen
"Quan el Mongó té capell, pica espart i fes cordell". (Cuando el Mongó está encapotado, pica esparto y fabrica cordel) De camino hacia Denia, saliendo de Oliva, intentaba traducirle a mi compañero de correrías Sean el significado de una expresión popular que ejemplifica a la perfección la ancestral relación del paisaje y sus habitantes. El Seat Ibiza que fue el orgullo de mi padre cabalgaba por la nacional 332 camino al Mongó. Cerca de Casa Clara subieron Martin y Nick, los otros dos compinches del día y entre carcajadas de humor inglés seguimos hacia el sur. Pasando ya los perfiles de Segària vimos el contraluz recortado entre nubes del Mongó haciendo honor al dicho popular. Para todo aquel que haya nacido en estas tierras el horizonte siempre se cierra por el sur con esta montaña emblemática que penetra impetuosamente el mar hasta cortarse abruptamente en el cabo de San Antonio. Si exceptuamos una ocasión en que fui con mis compañeros de Pego a una excursión a ver p

Konstanz, absurda Europa.

Imagen
Ahir mateix El País presentava una notícia que il·lustra com cap altra l'absurd que és el concepte de frontera. Un immigrant magribí va ser arrestat per la policia en una parada d'autobús a la pròpia frontera hispanofrancesa a la fi de l'estiu de 2015. Segons el seu advocat va demostrar, va ser detingut per la policia del país gal deu centímetres dintre del territori espanyol, amb la qual cosa va haver de ser alliberat i retornat a Espanya, on residia, per tractar-se d'una detenció fora de la seva circumscripció. Viatjàvem cap a Konstanz, ciutat a la frontera sud d'Alemanya. A la veïna població suïssa de Tägerwillen resideix l'amic que ens havia convidat a visitar-lo i aprofitaríem el dia per visitar la ciutat tant com per sopar junts. A l'oficina de lloguer de cotxes ens havien advertit de la validesa del nostre contracte només a Alemanya així que en cap cas hauríem de creuar la línia a risc de cometre una il·legalitat. L'autopista va anar